La fred s’enretira deixant pas la bonança.
La gent s’arremolina per gaudir d’unes noves Festes de Primavera.
Per sobre el balcó, atent el drac vigila cada moviment.
I és que avui és el dia de la victòria, aixequem els braços i pam a pam, comencem a alçar el 3 de 7.
Pit amb esquena, mà amb mà, camisa amb camisa… ens unim en una sola ànima, en un sol anhel… volem trencar el sostre de l’Hospitalet.
Pis a pis, acompanyats pels retrucs del tabal i el cant de les gralles, comencem a pintar de verd un castell que s’alça ferm deixant palès les hores i hores d’assaig que ens han dut fins aquí.
Suem il·lusió, ganes i desig, afanys i compromís.
Amb cada pas del la canalla, refermem el somni que perseguim des de fa tant de temps.
Esbufega la pinya, fent ben cert això de que sense esforç no hi ha glòria.
El tronc treballa sense defallir sabedor de que el moment és ara!
El desig es fa realitat i l’enxaneta encavalcant-se, obre la porta del cel perquè l’eufòria de la plaça ens dugi a carregar el 3d7
Ho hem tornat a fer i, tot i que la descarregada ha quedat pendent, ja res ens aturarà!
La Colla s’alçarà més forta i amb il·lusions renovades, reprendrem el nostre somni d’arribar més lluny! De pujar més amunt!
Sigues part del somni!

Roger Gallifa