En aquesta secció trobareu un recull de les preguntes més freqüents que li pot sorgir a tota persona nouvinguda al món casteller.
Els castells són una activitat cultural tradicional de Catalunya amb més de 200 anys d’antiguitat. Es tracta de torres humanes en les que les persones que hi participen pugen les unes sobre les altres, acompanyades per música, per tal d’assolir la construcció. L’any 2010 van ser declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
TOTHOM. Una de les coses que fa que els castells s’hagin estès tant és que absolutament tothom té lloc en una colla castellera, ja sigui a la pinya, al tronc, tocant la gralla o el tabal. No importa l’edat, ni la complexitat física, ni la força, l’únic que es necessita per fer castells és tenir ganes de fer-ne!
Les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela són unes festes que se celebren a Valls els anys acabats en 1, és a dir, cada deu anys. És l’actuació castellera més multitudinària que hi ha, ja que totes les colles hi estan convidades. En l’última edició de les Decennals hi van participar 57 colles castelleres, i un total d’unes 10.000 persones.
La Trobada del Baix és una celebració multitudinària que reuneix les colles castelleres del Baix Llobregat. Se celebra tots els anys, i cada any una colla diferent fa d’amfitriona. Normalment té lloc a finals de temporada, però la decisió final de la data la té la colla organitzadora. L’assistència no és obligatòria i, per tant, no sempre hi participen totes les colles, perquè es pot donar el cas que una colla ja tingui un compromís previ. Encara que, administrativament, l’Hospitalet pertany al Barcelonès, cada any participem a la Trobada del Baix.
Les colles que participen al Concurs són les més ben classificades al Rànquing Estrella, un ràquing que avalua les millors actuacions de cada colla des de l’1 de setembre de l’any anterior al Concurs fins al 31 d’agost de l’any del Concurs, basant-se en la taula de puntuació del concurs. Les 12 primeres colles actuen diumenge al matí, les classificades entre les posicions 13 i 30 el dissabte a la tarda, i les classificades entre les posicions 31 i 42 actuen al Concurs7 de Torredembarra.
El Concurs de Castells és una celebració castellera molt singular que se celebra el primer cap de setmana d’octubre dels anys parells a la plaça de toros Tarraco Arena Plaça, de Tarragona. Es caracteritza per ser l’única diada amb format explícitament competitiu, és a dir, consta d’un reglament escrit, d’unes puntuacions assignades a cada castell, que depenen de si ha estat carregat o descarregat, i d’un jurat que examina els casos dubtosos. En aquesta diada, cada colla té cinc rondes per fer els seus millors castells, però per la classificació final només es tindran en compte la puntuació dels tres millors castells. La colla amb més punts en finalitzar les cinc rondes és la guanyadora del Concurs.
En total hi participen un total de 30 colles, repartides entre dissabte i diumenge. Dissabte a la tarda hi participen 18 colles, i diumenge al matí hi participen les 12 millors colles. També cal afegir-hi el concurs que té lloc el diumenge anterior al Concurs, conegut com a Concurs7 i celebrat a Torredembarra, on hi participen 12 colles més.
https://www.concursdecastells.cat/taula-de-puntuacions-2020-cdc
Normalment, en una actuació s’acostumen a fer tres castells, més els pilars d’entrada i els de comiat, i les diferents colles que hi participen s’organitzen en tres rondes. Les actuacions típiques comencen amb les colles fent els pilars d’entrada simultàniament. Desprès, en un ordre acordat pels cap de colla de les colles participants, es fan tres rondes on cada colla realitza un castell per ronda. Per acabar, les colles fan els pilars de comiat, també simultàniament. En algunes actuacions, hi poden existir les rondes de repetició o de millora, o la ronda de pilars, en què es fan pilars més grans que els d’entrada i els de comiat.
Però no totes les actuacions funcionen amb aquest sistema de tres rondes més els pilars, hi ha actuacions que tenen cinc rondes, o que no tenen rondes de repetició o millora, tot depèn de la colla amfitriona i del que s’acordi amb les colles participants.
Normalment es fan actuacions per les festes majors de ciutats, pobles o barris, però també hi ha ocasions especials, com pot ser el Concurs de Castells, la Trobada del Baix, la Trobada de colles de l’Eix, les Decennals, l’aniversari de la colla, o altres actuacions puntuals.
L’objectiu principal és portar a plaça els castells que s’han assajat i executar-los amb èxit. Als assajos, normalment l’assistència de gent de la colla és menor que a les actuacions, i això també contribueix a que a plaça es puguin fer els castells sencers que a assaig s’han fet per parts. A més a més, en una actuació, la gent d’una colla no només participa en els seus castells. Quan una altra colla està fent un castell, els altres castellers es col·loquen a la pinya, seguint les indicacions d’algun casteller de la colla que està fent el castell.
És clar que no! Encara que fer castells sigui l’activitat principal, a les colles castelleres es fan moltes més coses que només castells. A la Jove de l’Hospitalet hi ha lloc per tothom. Si has provat de fer castells i no t’han convençut però t’ha agradat molt l’ambient de la colla, també pots venir a les classes de músics i aprendre a tocar la gralla i el tabal.
El primer dia que vinguis a assaig només cal portar una camisa amb coll que et vagi una mica gran i uns pantalons texans resistents i una mica elàstics (has de poder doblegar les cames sense que t’estirin massa). També recomanem portar una ampolla d’aigua. Ah sí!! I també moltíssimes ganes de fer castells!
És clar que sí! No fa falta tenir experiència en haver fet castells, ni estar en bona forma física, ni res de res. Per venir a fer castells només s’ha de tenir ganes de fer-ho. Només cal que ens preguntis i estarem encantats d’ajudar-te!
La música que s’escolta quan es fa un castell es diu toc de castells. Quan l’enxaneta fa l’aleta, el toc de castells té una melodia diferent per indicar a la gent que està a la pinya i al tronc que el castell ja s’ha carregat. Però el toc de castells no és l’única música que sona durant una diada. Abans de començar les actuacions, per anunciar que els castellers entren a plaça els músics de les colles toquen el que es coneix com “l’entrada a plaça”, i en acabar les actuacions s’acostuma a tocar el “toc de vermut”, que és un toc amb un aire més festiu.
Totes aquestes peces les toquen els músics de la colla, una part imprescindible de tota colla castellera i que també vesteixen la indumentària típica (sovint sense la faixa). Els instruments típics que toquen són la gralla i el tabal.
Tota colla castellera s’estructura en dues grans parts diferenciades: la tècnica i la junta. Per una part, la tècnica s’encarrega d’organitzar els assajos, de decidir quins castells es fan, qui puja a cada castell, qui ocupa cada posició de la pinya, és a dir, s’encarrega de gestionar tot el que tingui relació amb els castells en si. La tècnica es pot dividir en tres grans equips: l’equip de pinyes, l’equip de troncs i l’equip de canalla. Cada equip s’encarrega de la part que indica el seu nom, però és molt important que tots tres equips tinguin comunicació. Al capdavant de la tècnica hi ha la posició de cap de colla, i acostuma a tenir l’ajuda dels altres caps dels equips.
Per una altra part, la junta s’encarrega de les gestions més administratives que, com a associació, es duen a terme a una colla castellera. Al capdavant hi ha la figura de la presidència, i com en d’altres associacions, també hi ha la vicepresidència, tresoreria, secretaria, i altres càrrecs típics d’una junta administrativa. Les juntes administratives s’acostumen a organitzar en comissions. Cada colla té les seves pròpies comissions, depenent de les activitats que es fan a cada colla, però les més comunes són la comissió d’activitats, la comissió de benvinguda, la comissió de comunicació, la comissió de músics, la comissió de gènere o la comissió de material (marxandatge).
Els castells tenen el seu origen al ball de valencians, una tradició que acabava amb la construcció d’una torre humana. Aquest ball amb origen al País Valencià va arribar a Catalunya cap a finals del segle XVIII, i va arrelar a les comarques del Camp de Tarragona, el Penedès i el Garraf. Va ser a Valls on, a principis del segle XIX, van sorgir les dues primeres colles: la dels Pagesos i la dels Menestrals. Aquestes dues colles anaven per les comarques de la zona i participaven a les festes majors, amb l’objectiu de fer cada vegada construccions més altes. La competència que generaven els castells va començar a despertar l’interès de més gent i es van anar creant més colles, i durant tot el segle XIX els castells van tenir una evolució molt positiva.
Els castellers anem vestits d’una manera especial a l’hora de fer castells. Sempre anem amb pantalons blancs, la camisa del color de la nostra colla on hi lluïm el nostre escut, i una faixa negra que té doble funció: ens protegeix la zona de les lumbars i ens serveix d’ajuda per pujar. A part, molts castellers també utilitzen el típic mocador casteller de color vermell amb puntets blancs. Alguns se’l posen als canells per tal de reforçar la mà, alguns se’l posen al cap perquè no els molesti la suor o per agafar bé els cabells, i alguns se’l posen lligat a la faixa per evitar que aquesta es desfaci.
Les colles castelleres fem molt més que castells. Els castells és l’activitat que ens uneix i que compartim, però a part d’això participem en diverses activitats culturals, fem dinars populars, fem calçotades, fem colònies, fem sortides amb la canalla, i moltes altres coses.
Els castells que veiem a les places tenen moltes hores de treball al darrere. Aquest treball es duu a terme als assajos, moment en el que es practiquen els castells que es volen fer a les diades, es proven nous castells i s’ensenyen els conceptes bàsics als nouvinguts. En un assaig, molt rarament es fa un castell sencer igual que es faria a plaça. Els castells s’acostumen a assajar per parts. Per una banda, s’assaja la pinya, perfeccionant cada posició per evitar lesions i per aconseguir una bona col·locació, i es mira que l’encaix amb els segons (són els castellers que van just a sobre la pinya) sigui l’ideal i que tothom estigui còmode per treballar el màxim de bé possible. Després, s’assagen els castells nets, és a dir, sense la pinya. Aquí, els segons són els que estan al pis de terra i aguanten el pes de tot el castell sencer sense l’ajuda de la pinya. Durant aquestes proves, per precaució, la gent que hauria d’estar a la pinya es col·loca al voltant del castell amb les mans aixecades per, en cas que el castell trontolli o caigui, agafar els castellers. Per una altra part, també s’assagen per separat els poms de dalt per perfeccionar la posició i la tècnica amb més facilitat, ja que quan estan a dalt de tot d’un castell és més difícil corregir alguns errors.
Normalment, les colles castelleres assagen uns 2 o 3 dies a la setmana. A la Jove de l’Hospitalet assagem els dimecres i els divendres a les 19:45 al Poliesportiu Municipal del Gornal.
L’element de seguretat més visible que fem servir són els cascs que porta la canalla. Es van començar a fer servir l’any 2006 per protegir la canalla de les caigudes i des d’aleshores s’ha anat perfeccionant el seu disseny per tal de millorar la seva funció. A més, la canalla també porta uns protectors bucals per protegir les dents en cas de caiguda. La faixa també és un element de protecció perquè tant la gent que està a la pinya com la gent que està al tronc poden patir lesions d’esquena si no van ben enfaixades. Als seus locals d’assaig moltes colles castelleres tenen xarxes amb forats pels quals pugen les rengles dels castells. Normalment s’acostuma a posar a la meitat de l’altura del castell, per tal d’evitar que tot el castell caigui sobre la pinya directament, i poder així assajar al màxim cada castell. Algunes colles també tenen un terra atenuant perquè les persones que queden per sota la xarxa no caiguin directament al terra.
Fer castells és molt més segur del que pot semblar. Un estudi fet per la CCCC remarca que els castells cauen amb molt poca freqüència i que el percentatge de caigudes ha disminuït en els últims anys. L’any 2000, el percentatge de caigudes era del 5,30%, i el 2015 (any en que es van recollir les dades per fer l’estudi), el percentatge havia baixat fins al 2,95%. L’estudi també esmenta que la canalla té la meitat de risc de lesionar-se fent castells que fent altres activitats, com pot ser el futbol o jugar al pati de l’escola. El número de lesions cada 1000 hores d’activitat en els castells és de 44, mentre que a l’escola és de 650. Per tant, tot i que el risc zero no existeix, podem dir que fer castells és una activitat segura.
Actualment, inscrites a la CCCC (Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya), hi ha 102 colles. Tot i així, hi ha colles que no formen part de la CCCC, per tant, aquest número és encara més alt. La majoria de les colles inscrites a la CCCC es troben en territori català, però també podem trobar colles castelleres a Madrid, a Londres, a París, a Berlín, a Sydney, a Santiago de Xile, a la Xina, i a altres ciutats del món. El que caracteritza a cada colla és el color de la camisa, que és diferent en totes les colles.
Els termes ‘carregat’ i ‘descarregat’ tenen relació en com ha acabat el castell. És a dir, si un castell es munta i es desmunta amb normalitat es diu que el castell s’ha descarregat. En canvi, si el castell cau un cop l’enxaneta ja ha fet l’aleta (per fer l’aleta, l’enxaneta ha de tenir els dos peus recolzats, un a cada costat de l’acotxador) es diu que el castell ha quedat carregat. També ens podem trobar el cas que un castell caigui abans que l’enxaneta faci l’aleta, i en aquest cas, direm que el castell ha quedat en intent. Si en canvi, quan una colla està fent un castell, decideixen desmuntar-lo abans de ser carregat, direm que el castell ha quedat en intent desmuntat.
Un castell es pot dividir en tres parts. Primer de tot, a terra, hi trobem la pinya. La pinya serveix per repartir el pes de tot castell entre la gent que la conforma i, en cas de caiguda, també serveix per esmorteir el cop. En les construccions més grans, també podem trobar pinyes més petites al segon i tercer pis, que s’anomenen folre i manilles, respectivament. Després tenim el tronc, que és la part estreta del castell, i la que li fa agafar alçada. Finalment, tenim el pom de dalt, que en tots els castells té tres pisos. Està format per canalla, les persones més menudes de les colles. En el primer d’aquests tres pisos s’hi troben els dosos, damunt d’ells, l’acotxador, i a sobre de tot hi ha l’enxaneta, que és l’encarregada de fer l’aleta i de que el castell quedi carregat.
Els castells tenen noms de l’estil 3d6 (tres de sis), 4d7 (quatre de set), 5d8 (cinc de vuit), 3d8a (tres de vuit amb agulla), 4d9f (quatre de nou amb folre), 3d9fa (tres de nou amb folre i agulla), 3d10fm (tres de deu amb folre i manilles)… El primer número ens diu quantes persones hi ha a cada pis i el segon ens diu quants pisos hi ha en total. També hi ha els pilars, que són construccions amb només una persona per pis i les torres, amb dues persones per pis.
Rep novetats sobre l’exposició
Tractarem les dades personals que hagis proporcionat d’acord amb la nostra política de privacitat.
