Se us acudeix una actuació castellera sense música? No pas, oi?

Doncs les persones encarregades d’aquesta feina són els músics de la colla i estan formats per les gralles i els timbals. Molts us preguntareu: “Gralla? Quin instrument és aquest?”

Doncs, la gralla és un instrument tradicional de Catalunya, és un aeròfon de llengüeta doble i tub cònic. De tipus de gralles, al món casteller, en trobem majoritàriament tres, tot i poder arribar a trobar-ne fins a cinc tipus diferents:

-Gralla seca: Aquesta gralla té una forma acabada en campana, a més, com el seu propi nom indica, té un so sec i estrident.

-Gralla dolça: Com el seu propi nom indica, aquesta té un so més dolç que la seca. Aquesta gralla sol tenir entre dues i tres claus que fan que tingui més cromatisme. Amb la invenció d’e la gralla dolça, comença l’anomenada “època d’or de la gralla”, on grans compositors de música tradicional van compondre peces de moda, sobretot balls com la masurca i el vals jota.

-Gralla cromàtica: És semblant a la gralla dolça, amb la diferència que té quatre o més claus, per tant permet tenir més cromatisme.

Per altra banda hi ha el timbal de gralla, un instrument de percussió tradicionalment fet de llautó. Es tracta d’un instrument de so indeterminat el qual es produeix colpejant una de les dues membranes de pell que té.

Tot i existir el timbal de gralla, hi ha colles que no l’utilitzen, sinó que utilitzen altres tipus d’instruments de percussió com ara els tabals, que es diferencien del timbal per estar fets de fusta, i les caixes, utilitzades normalment per tocar instruments com la bateria o a l’orquestra simfònica.

La formació ideal en una colla castellera seria de tres gralles per cada tabal. Tot i que no sempre és possible mantenir aquesta relació, sempre es mira de conservar un bon so i que el grup de músics pugui fer la seva funció.

La música tradicional té, dins del món casteller, diferents moments de protagonisme. Dins d’una actuació castellera “tradicional” trobem un total de quatre moments importants a nivell musical:

–Matinades: Aquest toc de matinades té la funció de despertar la gent de la població on es fa l’actuació. Els grallers i timbalers de la colla van tocant pels diferents carrers de la seva localitat. Les matinades es toquen, generalment, per festa major.

–Entrada a plaça: Com el seu propi nom indica, és un toc tradicional que anuncia l’entrada de les colles castelleres a la plaça de l’actuació. Es toca, generalment, quan s’entra a plaça amb un pilar de quatre caminant.

–El moment de l’actuació: El grup de músics toquen el toc de castells mentre la resta de la colla és al centre de la plaça fent les diferents construccions.

–Final de l’actuació: Els músics toquen un o dos temes festius per celebrar la diada que han realitzat. Aquesta peça sol ser una peça anomenada Vermut.

Però, trobem una funció en la música dels castells? La resposta és SÍ!

El toc de castells no té l’única funció d’acompanyar el castell, té una funció que va més enllà. Avisa ,a tota la colla, de tot el que passa durant l’execució d’un castell. El toc de castells consta de cinc parts:

–Toc d’atenció: Avisa que els terços, o el pis corresponent segons l’alçada del castell, comencen a pujar.
–Carregada: Aquesta part del toc no té una durada determinada i acaba quan el castell ja és del tot carregat. És el toc que indica que el castell està en procés de construcció.
–Aleta: Aquesta part del toc indica que l’enxaneta ja ha pujat al cim del castell i ha fet l’aleta.
–Descarregada: Avisa a la colla de la descarregada del castell i, com la carregada, no té una duració determinada.
–Sortida: El castell ja s’ha descarregat. Aquesta és una melodia de tancament. Segons el castell hi ha una versió curta i una de llarga. La sortida llarga se sol utilitzar a partir de la torre de set.
També trobem altres tocs com ara el del pilar al balcó. Aquest toc acompanya els pilars que es fan caminar fins al balcó de l’ajuntament o els que es fan just al seu davant. Des del mateix balcó, s’hissa l’enxaneta una vegada el pilar arriba a situar-se davant del balcó (en el primer cas) o l’enxaneta fa l’aleta (en el segon cas).

La música castellera representa molt més que festa i xerinola, va més enllà. Connecta la gent amb allò que passa a la plaça i ha esdevingut en cultura, conjuntament amb els castells. A dia d’avui, ens és impossible aprofundir en el món casteller sense parar-nos a pensar i observar la música que l’envolta.