Més enllà dels assajos, les actuacions comercials i les diades, la Jove de l’Hospitalet som una gran família; un grup de persones de totes les edats i de tots els orígens, que a més a més de compartir una mateixa passió per aquest món de gralles, espardenyes, camises i escuts… Que a més a més d’enfaixar-nos abans d’entrar en acció, de convertir-nos en un tot estructurat al mil·límetre i d’esclatar en crits i rialles després de cada fita assolida… Estimem i ens estimem. Persones que ens preocupem tant els uns pels altres com per tot allò que passa al nostre voltant. Per això, participem i organitzem activitats i actes que no només contribueixen a reforçar els vincles en el sí de la colla, sinó que també ajuden a fer créixer i evolucionar aquest teixit col·lectiu de construcció de barri, de ciutat i de societat sense el qual no seríem res. Abans que castellers, som persones sempre disposades a cooperar per un món més just i equitatiu, persones rialleres que volem contagiar aquesta ànima juganera amb tothom qui ens creuem i aquí va un petit tast de tota la pinya que també fem fora de plaça.

SOLIDARITAT COM A BANDERA

Sempre hem pensat que els valors castellers on es veuen veritablement reflectits és en qualsevol acte que suposi una ajuda vers l’altre i el seu entorn. Per aquesta raó i, amb aquesta idea com a timó, l’any 2018, vam organitzar un concert solidari els beneficis del qual vam destinar al Pediatric Cancer Center de Sant Joan de Déu.

Ens vam enrolar en aquest projecte amb la il·lusió d’ajudar els petits més valents, els nens i nenes que dia rere dia lluiten conjuntament amb les seves famílies i el personal sanitari per vèncer el càncer infantil, una malaltia encara a dia d’avui considerada rara i per la investigació de la qual són tan necessàries les donacions privades.

La petita comitiva que es va encarregar de fer arribar la recaptació in situ i que va tenir oportunitat de visitar les instal·lacions de la mà dels voluntaris – imprescindibles del dia a dia d’aquestes famílies – i escoltar les vàries històries personals en boca dels propis malalts, encara recorden l’emoció viscuda aquell dia. En algun racó de l’hospital, hi ha un mocador vermell amb el nostre escut que resa «Junts fem pinya» i és que estem plenament convençuts que només junts podem aconseguir grans canvis i superar les més grans adversitats.

En la mateixa línia de pensament cooperatiu, periòdicament, organitzem expedicions a l’Hospital de Bellvitge perquè els membres de la colla que puguin i així ho desitgin donin sang. Diuen que cada gota pot salvar una vida i és que les transfusions no només formen part del tractament de determinades malalties, sinó que també ajuden a salvar vides davant de situacions mèdiques d’extrema gravetat, com per exemple en cas d’hemorràgies per accidents de trànsit. Amb aquestes donacions com a particulars i com a colla busquem, doncs, aportar el nostre granet de sorra a aquesta tasca tan important i necessària dels centres mèdics.

La Marató de TV3 també ha estat, des de sempre, una cita important per a nosaltres. Al llarg dels anys, hem dut a terme vàries accions per recaptar fons per a la campanya solidària més gran i més seguida del territori català. Des d’una sindriada solidària per lluitar contra la pobresa fins a la nostra participació en la mateixa gravació de l’anunci que cada any desvetlla el tema central de l’edició. Trobar-nos de bon matí amb centenars de persones, castelleres o no, a l’avinguda Maria Cristina per, insistim una vegada més, fer pinya contra les malalties minoritàries ha estat una de les experiències més engrescadores i enriquidores de tots els anys de la Jove.

SEGURETAT PER DAMUNT DE TOT
Fer castells implica un compromís amb l’entorn, però també un esforç físic important. Hi posem el cos i tots els músculs es tensionen per sumar una força més que ajudi l’enxaneta a fer l’aleta i acompanyi la baixada fins que l’últim segon posa el peu a terra. Aquest esforç i les condicions climàtiques del moment, així com un mal pas, entre d’altres, poden provocar accidents pels quals, a part de comptar amb sanitaris entre les nostres mateixes files – fàcilment reconeixibles pel braçalet mèdic – preparats per entrar en acció en qualsevol moment i, a part de tenir sempre ambulàncies i personal d’urgències en totes les grans trobades, també creiem absolutament necessari que des del primer fins a l’últim membre de la colla estigui format en primers auxilis.

Amb aquesta finalitat, temporada rere temporada, amb l’ajuda dels nostres sanitaris i formadors, en Carlos i l’Andrea, hem organitzat jornades de preparació en la matèria adaptades per a petits i grans. Durant aquestes formacions, tots els participants aprenen des de com fer el boca a boca fins a com fer correctament una RCP (reanimació cardio-pulmonar): com posar correctament les mans, quina pressió aplicar segons l’edat i condicions de la persona assistida, etc. Les sessions específiques de canalla insisteixen, mitjançant vídeos i altres activitats, en fer-los recordar el telèfon al qual trucar sempre que es trobin en una situació d’emergència. Una cosa tan senzilla en la que de vegades no hi pensem i que pot representar una diferència crucial davant d’una situació crítica.

FENT CALIU AMB LES ENTITATS I ASSOCIACIONS DE L’HOSPITALET

Sempre amb aquesta idea de pertinença al grup i amb l’afany de crear vincles amb el nostre entorn, des de la Jove hem participat d’iniciatives i actes organitzats per part d’altres entitats del barri i la ciutat que, con nosaltres, busquen animar, enriquir i millorar la vida de la comunitat.

En són una bona mostra les col·laboracions amb el Rugby Club l’Hospitalet o les celebracions de Sant Joan – després de rebre la flama del Canigó amb un pilar – amb els veïns de Gran Via Sud, quan encara érem al barri. Plantàvem les taules enmig del carrer amb les coques i el cava i celebràvem tots junts la nit més curta de l’any. Se’ns dubte, una nit màgica i molt molt molt divertida!

Amb tot, una de les trobades que considerem de les més especials és la que fem anualment amb les entitats andaluses pel dia d’Andalusia, el 28 de febrer. El dissabte o diumenge més propers a la efemèride, ens trobem tots a La Farga per erigir dos pilars; un coronat per la senyera com a símbol d’acollida i acompanyat de Els Segadors i un altre on es desplega la bandera andalusa al ritme del seu himne, com a símbol de l’origen i d’aquella terra que van deixar enrere per amor, estudis, feina o, simplement, per buscar un futur més pròsper.

Com passa amb gairebé tot, recordem amb èmfasi la primera vegada. Tota la sala plena, en silenci, es preparen el baix i la pinya, sona l’himne que composaren José del Castillo Díaz y Blas Infante, primer pis, segon pis, tercer pis, quart pis… L’enxaneta es col·loca, fa l’aleta i desplega lenta i pausadament la bandera verd-i-blanca amb l’escut on un jove Hèrcules subjecta i doma dos lleons sota un arc de mig punt. Els aplaudiments trenquen la solemnitat del moment viscut, es veuen ulls plorosos plens d’amor i nostàlgia per la terra que els va veure obrir-se per primer cop, una pila de flaixos que volen immortalitzar aquell instant que els ha apropat a casa, emoció continguda i no, petons, abraçades, xiulets, aclamacions, sentiment pur… Encara se’ns eriça la pell quan recordem aquell moment tan emotiu i som molt afortunats de poder continuar revivint-lo cada any i continuar estrenyin els llaços que ens uneixen i ens uniran ja per sempre més.

LA CANALLA, PRESENT I FUTUR

Si hi ha quelcom que mereix més que hi posem el focus d’atenció és, se’ns dubte, la nostra canalla. Els més petits de la colla i el seu creixement i benestar individuals i dins del grup són el més important per a nosaltres. Per aquest motiu, són moltes les activitats que durant el transcurs de l’any preparem única i exclusivament pensant en aquest grup.

Formen part d’aquesta proposta tant les jornades de canalla, on passem un dia sencer fent tota mena de tallers i activitats on el que es busca treballar per damunt de tot és l’apartat psicològic, tant en referència a l’activitat castellera en sí com en referència a tots els àmbits i situacions que poden experimentar els infants, com les colònies, els dies al Salting l’Hospitalet o els matins i tardes de patinatge sobre gel a la pista que tots els hiverns munten a La Farga.

A moltes d’aquestes sortides, altrament, se’ls hi suma una vegada més el fet solidari. En trobem un bon exemple en la visita al zoo en el marc de la campanya «Posa’t la gorra», organitzada per AFANOC Nens amb càncer, on part del preu de l’entrada va destinada a aquesta associació i la seva tasca en favor dels infants i famílies afectades per aquesta malaltia tan greu. No està de més recordar que entre els principals projectes d’AFANOC, es troba la magnífica Casa dels Xuclis, que acull les famílies que s’han de desplaçar a Barcelona per rebre tractament als hospitals.
Iniciatives i sortides amb les quals no només busquem fer passar els nostres infants un dia divertit, sinó que, per sobre de tot, volem que aprenguin a conviure, s’expressin lliurement des de la tolerància i el respecte i, sobretot, prenguin plena consciència tant de sí mateixos com del món que els envolta.

EL LOCAL SOCIAL COM A PUNT DE TROBADA

Després de cada assaig, els castellers i castelleres necessitem continuar construint i reforçant aquesta idea de família intergeneracional de la que en formem part. Aquí és on entra en joc el nostre local social. Aquest ha anat canviant amb el temps, però no la seva essència; la idea d’espai on continuar creixent com a equip, com a grup, com a colla.

Són moltes també les activitats que ha acollit: des de les cerveses i sopars improvisats després d’assaig, les nits de karaoke on més d’un s’hi ha deixat la veu interpretant èxits d’ahir i d’avui com «A quién le importa», «Yo quiero bailar» o les cançons trap del moment. Els vespres de cinema amb una paret o llençol blancs com a pantalla, el projector i crispetes de microones, o els de jocs de taula, on de sobte apareixien personatges misteriosos que intentaven boicotejar la sessió. També ha vist desfilar una munió de plats boníssims que competien per un lloc d’honor en un concurs de cuina del més esbojarrat i un llarg etcètera que es fa necessari davant la impossibilitat d’explicar les mil i una aventures que hem viscut entre les seves parets. Aventures que volem continuar vivint ara i sempre amb la nostra gent.

CONCERTS, AIRE LLUIRE I ALTRES FESTIVITATS

Qualsevol excusa és bona per celebrar o organitzar una festa plegats. Amb aquest esperit de comunitat i – per què no dir-ho – de ganes de fer gresca, hem generat una agenda d’activitats cícliques o puntuals i de cites ineludibles que ja han esdevingut tradició.

Entre aquests actes, podem trobar tots els concerts que hem organitzat, per exemple, a la sala Salamandra en motiu d’aniversaris – entre ells, el dels nostres 15 anys com a colla – i de trobades castelleres de les que hem estat amfitrions com la Trobada del Baix, o el concert de Pirate Sound Systema que vam organitzar a l’Hospitalet centre després d’haver aconseguit – gràcies als nostres padrins, els Minyons de Terrassa, i als Castellers de Vilafranca – que la ciutat esdevingués, per fi, plaça de 9.

També són d’obligada menció les colònies per a tothom, on grans i petits acabem submergint-nos durant uns dies en un món imaginari ideat per a l’ocasió i treballant plegats per superar proves i enigmes; les jornades esportives per reforçar el concepte d’equip i la importància de treballar junts cap a un mateix objectiu com a única via per aconseguir un èxit no efímer, sinó perdurable; i les gimcanes que, no només incideixen en aquesta mateixa importància de treballar en equip, sinó que ens permeten conèixer els veïns i donar-nos a conèixer. Segur que més d’un encara pensa en la vegada que un grup de castellers els van picar a casa per demanar-los algun ingredient o objecte imprescindible per superar un joc.

No obstant, una de les sortides que tothom espera amb més ganes durant l’any és la nostra tradicional calçotada. Anualment, vora el març, marxem cap alguna masia o indret idoni per preparar uns bons calçots i carn a la brasa i hi passem el dia menjant i fent els jocs que la Comissió d’Activitats ens proposa. Des de salvar la Carxofa – la nostra mascota estimada – i acabar amb la fil·loxera que se l’està cruspint, fins travessar un laberint impossible de fils entrecreuats mentre adoptem postures que a més d’un li fa escapar el riure. Un dia en què tothom col·labora amb una tasca definida i en què, una vegada més, senzillament gaudim de la família castellera que hem creat.

Una família que troba el seu apogeu en el sopar de Nadal, una de les reunions més significatives i il·lusionant de l’any. El Nadal és un moment de reflexió, de trobar-nos amb les persones estimades, de compartir i compartir-nos als altres i això és precisament el que fem aquest dia.

Un leitmotiv central que amenitza la festa i que provoca situacions del més absurdament divertides, una rifa solidària per una panera on tothom hi ha contribuït amb alguna cosa de menjar o beure, un regal per a qui més loteria ha venut, la canalla fent cagar el tió i llegint en veu alta una carta que a tots ens arriba al cor (i, siguem sincers; ens arrenca alguna llagrimeta), ballaruga bona, trens de massatge… Una infinitat d’instantànies pel record que ens acompanyaran per sempre més, perquè, com repetim incessantment en aquesta secció, no som només assajos, actuacions comercials i diades, som companys de trajecte, som família, som molt més que castells.

TEXT Isa Costa