Actualment, es pot gaudir d’una jornada castellera gairebé durant tot l’any, però aquest fet no era gaire habitual en els inicis dels castells, ja que les actuacions es realitzaven, bàsicament, entre juny i octubre. És més, moltes vegades, aquestes actuacions, no estan lligades a cap festa major o celebració religiosa important com en els inicis d’aquesta manifestació cultural. I és que l’antecedent dels castells es troba en el ball de valencians, que segons alguns estudis, significaria ball de valents, i estava lligat a festivitats religioses.

Durant el segle XIV, a Catalunya, hi havia un model de festa associat a les festivitats religioses amb grans representacions al carrer que incloïen elements religiosos per una banda i elements culturals per una altra. Aquest era el cas de molts indrets com Valls, Vilafranca, Sitges o Tarragona, tant per les festivitats locals com pel Corpus Christi. Entre el diferents elements culturals que s’incorporaven es podia trobar el balls de bastons, cercolets, gitanes, pastorets, entre d’altres.

El ball de valencians sembla tenir el seu origen en les moixigangues, representacions religioses que finalitzaven amb construccions de fins a cinc pisos d’alçada. Aquest ball es va anar integrant a les festivitats de les poblacions del Camp de Tarragona i en aquesta zona és on va deixar de tenir el caràcter religiós i on va prendre importància la complexitat i alçada de les construccions. Una prova d’això n’és el primer castell documentat. Es va realitzar el 1770 a l’Arborç i es parla d’una construcció de sis sostres, marcant clarament la diferència amb les antigues construccions que no superaven els cinc. Aquest límit del que es considera castell (pilars a banda), així com altres aspectes del protocol casteller provenen d’aquesta primera època. Una vegada que el ball de valencians i el que ara anomenem castells separen el seu camí es funda, a Valls, la primera colla castellera el 1801. Valls és, per tant, considerada el bressol dels castells.

Els castells tenen el seu origen a finals del segle XVIII, i fins a l’actualitat han passat alts i baixos, fins al punt de perillar-ne la continuïtat a principis del segle XX però recuperant-se fins als moments pre-pandèmia, quan gaudíem de la millor època castellera.

En el seu inicis es troben en uns balls folklòrics d’origen valencià que acabaven amb l’enlairament d’una persona. Això va arribar a Catalunya al segle XVIII, on va destacar a les zones de Tarragona, Penedès i Garraf. L’enlairament final va suposar que es creés una competència per veure qui aconseguia enlairar més amunt la persona. D’aquesta manera, al llarg del segle XIX es van formar les primeres colles i els primers castells.

El període 1851-1893 es pot considerar la primera època d’or dels castells, on es va construir el primer tres de nou amb folre, tot i que els anys següents, fins al 1926, es veuria una decadència dels castells a causa de la migració de la població rural cap a les ciutat, on es prefereiren altres esports moderns, com el futbol.

Amb el desplaçament de les dues primeres colles a altres territoris, els castells es van anar popularitzant a altres regions, necessitant-se una diferenciació entre les diferents agrupacions: els colors de les camises. 

Durant la Guerra Civil i el franquisme, els castells van perdre diversitat perquè el règim obligava les diferents colles d’una mateixa localitat a formar part de la mateixa agrupació. Posteriorment, es van recuperar les identitats i neix la primera colla fora de la regió tradicional: a Barcelona.

Després d’aquests anys foscos, els castells van començar a formar part de la reivindicació de la cultura catalana, impregnats de nous valors altruistes, integradors, i donant pas a l’acceptació total de la dona a les colles.

Amb els Jocs Olímpics de Barcelona, les colles i el món casteller es van internacionalitzar, duplicant-se el número de colles existent, i fins ara, arribant ja a les més de 100 colles arreu del món i amb estructures mai pensades, augmentant la tècnica dels Castells fins a nivells inimaginables.

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, CIUTAT CASTELLERA

A mesura que els castells es van popularitzar van anar apareixent colles a diferents poblacions. Primerament al que es coneix com a zona tradicional, Camp de Tarragona i comarques veïnes, i posteriorment, a la resta del territori. La primera colla en fundar-se fora de la zona tadicional va ser Castellers de Barcelona (1969), una colla que va tenir una estreta relació amb la nostra ciutat.

No va ser fins el 8 de novembre de 1972 que es va veure un castell a la ciutat. Concretament va ser un pilar de cinc, que va fer la Colla Vella dels Xiquets de Valls, durant la visita que el príncep de l’estat espanyol va fer a l’actual Hospital de Bellvitge.

Aquest pilar va marcar l’inici de la història castellera de la ciutat i des de llavors, i de forma gairebé ininterrompuda, s’han mantingut les actuacions castelleres a la ciutat. Una de les colles que més hi ha actuat ha estat Castellers de Barcelona, car era l’única de la zona per aquella època. Posteriorment, amb l’aparició de més colles a la zona no tradicional, les actuacions fetes a la ciutat van tenir diferents protagonistes, així com les places on es feien les actuacions.

Amb el temps, l’afició castellera va arrelar al municipi i es van fundar els Castellers de l’Hospitalet (1996 – 2005), el primer projecte casteller que es va veure a la nostra ciutat. Aquesta colla va triar el marró teula per la seva camisa com homenatge a les fàbriques tèxtils que hi va haver a l’Hospitalet i de les quals encara en queden restes.

Només quatre anys després va sorgir el segon projecte casteller, la Colla Jove de l’Hospitalet, com una escissió dels primers. La coexistència de les dues colles no va durar gaire ja que l’any 2003 van realitzar la seva última actuació i el 3 de juny de 2005 es van dissoldre definitivament. El seu castell més destacat va ser el 3d7.

Des de la fundació de la Colla Jove, només la pandèmia deguda al virus SARS-CoV-2 ha evitat que a la ciutat s’hagi pogut gaudir dels castells.