FUNDACIÓ DE LA COLLA

En el món casteller no és estrany trobar que una colla és una escissió d’una altra. Les diferències de criteri sobre la gestió tècnica, administrativa o el tarannà de la colla han causat més d’una escissió. Sense anar més lluny, aquest és el cas de la Colla Jove de l’Hospitalet.

L’11 d’octubre de l’any 2000, un petit nombre de persones es van reunir a la Feixa Llarga per endegar el que seria el segon projecte de colla castellera a la ciutat. Tot un repte si es té en compte que l’Hospitalet no era una ciutat de tradició castellera i ja tenia una colla. Només quatre dies més tard, la Colla s’estrenava amb un pilar de quatre durant l’homenatge a Lluís Companys. Ja es comptava amb una vintena de persones i es veia com el nou projecte semblava viable. Així, el 19 d’octubre es va celebrar l’assemblea constituent i, ara sí, ja no hi havia marxa enrere, s’acabava de fundar la Colla Jove de l’Hospitalet. Posteriorment, la Colla adoptaria el verd carxofa com a color de la camisa, en record dels antics camps de carxofes que hi havia a la ciutat. També apareix aquesta flor a l’escut de l’entitat.

El local d’assaig utilitzat en la primera època de la Colla va ser l’IES Pedraforca, al barri de la Florida (2000 – 2004). L’IES Pedraforca va ser testimoni del seu ràpid creixement i tothom en guarda un bon record del que ha estat el més proper a un local propi que ha tingut mai.

El 25 de novembre, amb tan sols 22 dies, la Colla va assolir el seu primer 3d6; tot començava a encaminar-se. A partir del gener, els següents 6 mesos van ser vitals, i fins i tot es va arribar a assolir tota la gamma de 6 exceptuant el 5d6; primer 2d6 (28 de gener fira de la Candela), primer pilar de 4 aixecat per sota (18 de febrer), primer 4d6 (25 de març), primer 4d6a (6 de maig), primer pilar de 5 carregat (20 de maig), primer pilar de 5 descarregat (8 de juliol).

A gairebé castell nou per mes, arribat el seu bateig el 8 de juliol, la Colla ja havia assolit tots els reptes que s’havia proposat: vora 70 persones i p5 i 2d6 en el seu dia gran. En aquest punt, la Jove de l’Hospitalet ja havia aconseguit superar altres colles amb més experiència.
En aquests anys es va marcar, sense saber-ho, una fita dins del món casteller. L’any 2001 accedia al càrrec de cap de colla na Montserrat Petit i Ferré, que esdevenia la primera dona en ser cap de colla dins del món casteller.

De mica en mica, la Colla va començar a aspirar a fites més importants però l’esgotament d’aquests primers mesos li va passar factura i es va relaxar el que restava de temporada, perdent el p5 per baixes en els seus components. Tot i això, la temporada 2002, malgrat haver hagut de refer tota la canalla, va aconseguir tornar a repetir tots els castells i va assolir el primer 5d6 per la seva diada el 27 d’octubre.

CANVI DE LOCAL, ESTANCAMENT I PRIMERA CRISI

Durant els anys següents, la Colla va anar consolidant-se en la gamma de 6, però sense poder arribar en cap moment a apropar-se als castells de 7. Malgrat els diferents intents i estratègies per fer-la créixer, no s’aconseguia augmentar significativament el número de membres i, aquest fet, condicionava les seves actuacions. La nota positiva d’aquella temporada 2004 va ser la participació, juntament amb altres colles, en el Fòrum de les Cultures que es va celebrar a Barcelona. Aquesta actuació va ser una motivació per donar a conèixer la Jove entre la resta de colles castelleres i per difondre el fet casteller entre les persones visitants.

El canvi de local de l’IES Pedraforca al CEIP Pompeu Fabra, al barri de Santa Eulàlia, i la manca d’un local social no van ajudar a créixer i engrescar la gent. L’Hospitalet és una ciutat amb molt de sentiment de barri, la majoria d’entitats no transcendeixen els límits del seu propi quarter i el fet d’anar voltant d’una banda a l’altra de la ciutat comporta que, amb cada canvi, es perdin membres. A més, existeix el risc de no guanyar-ne de nous al nou barri que l’acull, a més de l’esforç que cal fer per donar-se a conèixer al nou entorn.

Si a aquest fet sumem la davallada general que va patir el món casteller durant aquells anys en què moltes colles del Baix Llobregat van desaparèixer, la situació no era gaire alentidora. Tanmateix, a pesar dels daltabaixos que la Jove va haver de sortejar, finalment l’any 2007 es va dur a terme un procés de reflexió interna que va comportar canvis tant en la vessant administrativa com en la tècnica, amb una onada de gent nova que va arribar amb molta empenta i ganes de tirar endavant un projecte que no podia morir de cap de les maneres.

NOU CANVI DE LOCAL. EL PRIMER CASTELL DE 7

Gràcies a aquest procés de reflexió interna es va aconseguir augmentar la massa social de la Colla fins a la vuitantena de persones tot i el nou canvi de local. Ja a l’IES Joan Miró de Bellvitge es va iniciar una època de bonança i ràpidament es va acabar traduint en resultats. En poc temps es va recuperar el 5d6.

L’any 2009 a Figueres es va completar la que llavors va ser la millor actuació de la seva història: 2d6, 4d6a, 5d6 i p5. A partir d’aquest moment, la Colla va continuar creixent tant en la vessant social com en la tècnica.

L’any 2010, aprofitant l’empenta dels darrers mesos, la Colla va considerar, una vegada més, de realitzar el primer 7 de la seva història, una tasca gens fàcil, però gràcies al creixement que havia experimentat en els últims temps, semblava ser més a prop que mai d’aconseguir-ho. La temporada va començar amb els mateixos castells amb els quals havia acabat l’anterior, un bon senyal de cara a assolir el repte del 7. Malgrat això, la resta de temporada la Colla va quedar estancada en la gamma de 6 i el somni del 7 s’anava esvaint a poc a poc.

A punt d’acabar ja la temporada, i quan gairebé tothom donava per perdut el 7, s’aconseguia fer amb garanties, a l’assaig previ de l’aniversari, el 4d6 net amb enxaneta fins a dosos. Aquest fet va encoratjar a la Colla i la tècnica va decidir de portar a plaça el 4d7. Arribada l’hora, la Colla va plantar el 2d6 en primera ronda, un castell ben apamat i que no va plantejar cap problema. Ara sí arribava el repte, descarregar el 4d7. Es van fer dos intents desmuntats, hi havia massa nervis i es van notar al tronc del castell. Al tercer intent, i amb els nervis més controlats, es va descarregar el 4d7. Havia calgut deu anys per tal d’aconseguir aquell primer 7, però va ser un moment únic, històric, en què els sentiments estaven a flor de pell, la plaça bramava amb cada intent i els plors es mesclaven amb les abraçades entre els membres actuals i alguns dels antics que havien anat a donar suport a la Colla en aquest instant únic i irrepetible. Ningú que hi era no oblidarà mai aquell 17 d’octubre.

Cal dir però, que aquest somni no s’hauria pogut aconseguir mai sense l’ajut a pinya de tres colles amigues: els Matossers de Molins de Rei, els Castellers de Santa Coloma i els Castellers de Rubí. El primer 7 de la història sempre anirà lligat a aquests 3 noms, als quals la Jove sempre els hi estarà profundament agraïda.

2011, L’ANY D’OR DE LA COLLA

En el seu desè aniversari la Jove havia assolit el somni que feia anys que perseguia. Però la cosa no es va aturar aquí. Un mes més tard, al barri de Sant Andreu de Barcelona i junt amb els Castellers de Sants i els Castellers de Caldes, la Colla aconseguia fer a plaça la millor actuació de la seva història fins aquell moment: 2d6 (amb figuereta inclosa), 3d7, 4d7 i p5. No només va ser la seva millor actuació, sinó també la millor actuació mai assolida per una colla hospitalenca en els 15 anys de castells propis a la ciutat.

La temporada següent la Colla va continuar amb castells dins de la gamma de 6, assolint el 5d6 a la primera actuació de la temporada a les Festes de Primavera. En aquella mateixa actuació també es va intentar el 4d7 però no es va poder després de dos intents desmuntats. No va ser fins a final de temporada que van arribar els castell de 7. Aquell mateix any la Colla va haver de fer front a un nou canvi de local d’assaig, aquest cop al CEIP Frederic Mistral al barri de la Gran Via.

Al concurs-7 de Torredembarra (antic concurs de castells de colles de 7), la Colla va tornar a marcar història assolint el 3d7, 4d7 i 3d7a i el v5, consolidant així la millor actuació realitzada mai per una colla hospitalenca. El primer i únic 3d7a descarregat de la Jove va estar marcat pels nervis. El castell va patir un continu sacseig durant la seva execució però no va impedir que la Colla el descarregués per primera vegada a la seva història. D’aquesta manera, la Jove va esdevenir una de les colles revelació del concurs-7. Per tancar la que seria la millor temporada de la història es van descarregar de nou el 3 i 4d7 i es va tornar a intentar el 3d7a pel seu aniversari a l’octubre, aquest cop sense gaire èxit ja que el castell va caure abans de ser coronat.

SEGONA CRISI DE LA JOVE I TRAVESSA DEL DESERT

Tot i els grans resultat de la Colla durant el 2011, van créixer tensions entre diferents membres degudes a grans diferències de criteri de la junta directiva i la tècnica (per aquella època es votaven separadament a l’assemblea). A partir d’aquell moment, la Colla va patir una trencadissa molt important, que va motivar la marxa de moltes persones en acabar la temporada. Aquest fet va marcar fortament els següents anys, de manera que la continuïtat de la Jove va estar seriosament en perill la temporada 2012 i les posteriors.

L’inici de la temporada 2012 va ser molt difícil, gairebé no hi havia gent ni per fer un p4. De nou, el recent canvi de local va jugar en contra de la Colla i els esforços es van centrar, aquell any, en aconseguir sobreviure més que en aconseguir fites importants. No es va poder realitzar el nombre d’actuacions dels últims anys, però en canvi es van realitzar nombrosos tallers per tal d’aconseguir augmentar la massa social.

Durant la temporada 2013 va entrar en funcions una nova junta directiva que va arrencar de l’Ajuntament la promesa d’un local d’assaig en condicions, sabedors que els continus canvis de local i les pobres condicions d’alguns d’ells eren un seriós impediment per créixer. A nivell tècnic, no poder comptar amb una xarxa de seguretat impedia d’assajar minimitzant al màxim el risc de lesió, conèixer el límit de les estructures i agafar confiança a nivell personal i de conjunt.

No va ser fins la temporada 2015, coincidint amb el trasllat al nou Poliesportiu Municipal del Gornal, que la Jove va començar a situar-se de nou dins el panorama casteller recuperant, tres anys més tard, les actuacions de tres rondes amb el 3d6a a la Trobada de Colles Castelleres del Baix Llobregat, on no hi actuava des del 2011.

Les noves instal·lacions van permetre, per una banda, augmentar la seguretat als assaigs gràcies a la nova xarxa de seguretat i, per una altra banda, obrir-se a la ciutadania de l’Hospitalet en un espai més centralitzat i millor condicionat per la pràctica de l’activitat castellera. Gràcies a una imatge més professional i esportiva i a una intensa campanya de difusió al barri de Santa Eulàlia i el Gornal es va aconseguir augmentar la massa social com s’esperava.