FAQs archivo - Página 2 de 3 - Colla Jove de l'Hospitalet

Q: Com s’estructura una colla castellera?

Tota colla castellera s’estructura en dues grans parts diferenciades: la tècnica i la junta. Per una part, la tècnica s’encarrega d’organitzar els assajos, de decidir quins castells es fan, qui puja a cada castell, qui ocupa cada posició de la pinya, és a dir, s’encarrega de gestionar tot el que tingui relació amb els castells en si. La tècnica es pot dividir en tres grans equips: l’equip de pinyes, l’equip de troncs i l’equip de canalla. Cada equip s’encarrega de la part que indica el seu nom, però és molt important que tots tres equips tinguin comunicació. Al capdavant de la tècnica hi ha la posició de cap de colla, i acostuma a tenir l’ajuda dels altres caps dels equips. Per una altra part, la junta s’encarrega de les gestions més administratives que, com a associació, es duen a terme a una colla castellera. Al capdavant hi ha la figura de la presidència, i com en d’altres associacions, també hi ha la vicepresidència, tresoreria, secretaria, i altres càrrecs típics d’una junta administrativa. Les juntes administratives s’acostumen a organitzar en comissions. Cada colla té les seves pròpies comissions, depenent de les activitats que es fan a cada colla, però les més comunes són la comissió d’activitats, la comissió de benvinguda, la comissió de comunicació, la comissió de músics, la comissió de gènere o la comissió de material (marxandatge).

Q: D’on venen els castells?

Els castells tenen el seu origen al ball de valencians, una tradició que acabava amb la construcció d’una torre humana. Aquest ball amb origen al País Valencià va arribar a Catalunya cap a finals del segle XVIII, i va arrelar a les comarques del Camp de Tarragona, el Penedès i el Garraf. Va ser a Valls on, a principis del segle XIX, van sorgir les dues primeres colles: la dels Pagesos i la dels Menestrals. Aquestes dues colles anaven per les comarques de la zona i participaven a les festes majors, amb l’objectiu de fer cada vegada construccions més altes. La competència que generaven els castells va començar a despertar l’interès de més gent i es van anar creant més colles, i durant tot el segle XIX els castells van tenir una evolució molt positiva.

Q: Com cal anar vestit per fer un castell?

Els castellers anem vestits d’una manera especial a l’hora de fer castells. Sempre anem amb pantalons blancs, la camisa del color de la nostra colla on hi lluïm el nostre escut, i una faixa negra que té doble funció: ens protegeix la zona de les lumbars i ens serveix d’ajuda per pujar. A part, molts castellers també utilitzen el típic mocador casteller de color vermell amb puntets blancs. Alguns se’l posen als canells per tal de reforçar la mà, alguns se’l posen al cap perquè no els molesti la suor o per agafar bé els cabells, i alguns se’l posen lligat a la faixa per evitar que aquesta es desfaci.

Q: Què hi ha més enllà del castells?

Les colles castelleres fem molt més que castells. Els castells és l’activitat que ens uneix i que compartim, però a part d’això participem en diverses activitats culturals, fem dinars populars, fem calçotades, fem colònies, fem sortides amb la canalla, i moltes altres coses.

Q: Com s’assagen els castells?

Els castells que veiem a les places tenen moltes hores de treball al darrere. Aquest treball es duu a terme als assajos, moment en el que es practiquen els castells que es volen fer a les diades, es proven nous castells i s’ensenyen els conceptes bàsics als nouvinguts. En un assaig, molt rarament es fa un castell sencer igual que es faria a plaça. Els castells s’acostumen a assajar per parts. Per una banda, s’assaja la pinya, perfeccionant cada posició per evitar lesions i per aconseguir una bona col·locació, i es mira que l’encaix amb els segons (són els castellers que van just a sobre la pinya) sigui l’ideal i que tothom estigui còmode per treballar el màxim de bé possible. Després, s’assagen els castells nets, és a dir, sense la pinya. Aquí, els segons són els que estan al pis de terra i aguanten el pes de tot el castell sencer sense l’ajuda de la pinya. Durant aquestes proves, per precaució, la gent que hauria d’estar a la pinya es col·loca al voltant del castell amb les mans aixecades per, en cas que el castell trontolli o caigui, agafar els castellers. Per una altra part, també s’assagen per separat els poms de dalt per perfeccionar la posició i la tècnica amb més facilitat, ja que quan estan a dalt de tot d’un castell és més difícil corregir alguns errors. Normalment, les colles castelleres assagen uns 2 o 3 dies a la setmana. A la Jove de l'Hospitalet assagem els dimecres i els divendres a les 19:45 al Poliesportiu Municipal del Gornal.

Q: Quins elements de seguretat es fan servir?

L’element de seguretat més visible que fem servir són els cascs que porta la canalla. Es van començar a fer servir l’any 2006 per protegir la canalla de les caigudes i des d’aleshores s’ha anat perfeccionant el seu disseny per tal de millorar la seva funció. A més, la canalla també porta uns protectors bucals per protegir les dents en cas de caiguda. La faixa també és un element de protecció perquè tant la gent que està a la pinya com la gent que està al tronc poden patir lesions d’esquena si no van ben enfaixades. Als seus locals d’assaig moltes colles castelleres tenen xarxes amb forats pels quals pugen les rengles dels castells. Normalment s’acostuma a posar a la meitat de l’altura del castell, per tal d’evitar que tot el castell caigui sobre la pinya directament, i poder així assajar al màxim cada castell. Algunes colles també tenen un terra atenuant perquè les persones que queden per sota la xarxa no caiguin directament al terra.

Q: És segur fer castells?

Fer castells és molt més segur del que pot semblar. Un estudi fet per la CCCC remarca que els castells cauen amb molt poca freqüència i que el percentatge de caigudes ha disminuït en els últims anys. L’any 2000, el percentatge de caigudes era del 5,30%, i el 2015 (any en que es van recollir les dades per fer l’estudi), el percentatge havia baixat fins al 2,95%. L’estudi també esmenta que la canalla té la meitat de risc de lesionar-se fent castells que fent altres activitats, com pot ser el futbol o jugar al pati de l’escola. El número de lesions cada 1000 hores d’activitat en els castells és de 44, mentre que a l’escola és de 650. Per tant, tot i que el risc zero no existeix, podem dir que fer castells és una activitat segura.

Q: Quantes colles hi ha actualment?

Actualment, inscrites a la CCCC (Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya), hi ha 102 colles. Tot i així, hi ha colles que no formen part de la CCCC, per tant, aquest número és encara més alt. La majoria de les colles inscrites a la CCCC es troben en territori català, però també podem trobar colles castelleres a Madrid, a Londres, a París, a Berlín, a Sydney, a Santiago de Xile, a la Xina, i a altres ciutats del món. El que caracteritza a cada colla és el color de la camisa, que és diferent en totes les colles.

Q: Què vol dir que un castell estigui ‘carregat’ o ‘descarregat’?

Els termes ‘carregat’ i ‘descarregat’ tenen relació en com ha acabat el castell. És a dir, si un castell es munta i es desmunta amb normalitat es diu que el castell s’ha descarregat. En canvi, si el castell cau un cop l’enxaneta ja ha fet l’aleta (per fer l’aleta, l’enxaneta ha de tenir els dos peus recolzats, un a cada costat de l’acotxador) es diu que el castell ha quedat carregat. També ens podem trobar el cas que un castell caigui abans que l’enxaneta faci l’aleta, i en aquest cas, direm que el castell ha quedat en intent. Si en canvi, quan una colla està fent un castell, decideixen desmuntar-lo abans de ser carregat, direm que el castell ha quedat en intent desmuntat.

Q: Com s’estructura un castell?

Un castell es pot dividir en tres parts. Primer de tot, a terra, hi trobem la pinya. La pinya serveix per repartir el pes de tot castell entre la gent que la conforma i, en cas de caiguda, també serveix per esmorteir el cop. En les construccions més grans, també podem trobar pinyes més petites al segon i tercer pis, que s’anomenen folre i manilles, respectivament. Després tenim el tronc, que és la part estreta del castell, i la que li fa agafar alçada. Finalment, tenim el pom de dalt, que en tots els castells té tres pisos. Està format per canalla, les persones més menudes de les colles. En el primer d’aquests tres pisos s’hi troben els dosos, damunt d’ells, l’acotxador, i a sobre de tot hi ha l’enxaneta, que és l’encarregada de fer l’aleta i de que el castell quedi carregat.