Quan pensem en el món casteller ens ve al cap un lloc on tothom hi és benvingut, indiferentment de la seva edat, gènere, raça, identitat sexual, religió… Tothom és imprescindible. Però és realment així? És el món dels castells un lloc igualitari?

Amb més de 200 anys d’antiguitat, els castells no han estat sempre un lloc on la dona hi era benvinguda. No va ser fins a finals dels anys 40 del segle passat que l’Aurora Batet, dels Xiquets de l’Eramprunyà, va ser la primera nena en pujar a un castell, i vam haver d’esperar fins al 1979 quan, amb la creació dels Minyons de Terrassa, les dones van poder formar part d’una colla castellera com a membres de ple dret. És possible que la introducció de la dona als castells fos fruit de necessitat més que de desig, ja que va ser gràcies al físic menys pesat i més àgil que es va poder començar a fer estructures més altes.

Més enllà que es comencés a assolir la igualtat de gènere, la incorporació de la dona al món casteller ha significat molt més. Ha sigut gràcies a les dones, atesa la seva lleugeresa i també la seva fortalesa física i mental, que s’han assolit castells tan importants fins ara mai vistos. A més, cal remarcar que la majoria de la canalla és de gènere femení: la maduresa que tenen les nenes, necessària per saber llegir els diferents moviments del castell, és bàsica per a l’èxit de la construcció. També les dones ocupen una de les posicions més patides de la pinya a quasi totes les colles: la de crossa.

El 2018 es va dur a terme un estudi que concloïa que el 40% de la població castellera general era femenina, també que les colles més tradicionals tenen un percentatge molt més baix de participació femenina (15’5%) que les colles de zona no tradicional o les colles més noves (56’5%).

Cada cop ens acostem a la representació del 50% del món casteller. Tot i així, encara hi ha molts més homes en càrrecs de responsabilitat, com poden ser el càrrec de cap de colla (només el 17% són dones), presidència o caps d’altres equips tècnics i directius. També veiem aquesta desigualtat en actes com al Concurs de Castells, on al 2018 el jurat constava de set membres i només un d’aquests era dona. Únicament hi ha més dones que homes en el cas de les secretaries o caps de canalla, que són rols tradicionalment femenins i que es relacionen amb les cures. L’entorn casteller on trobem més paritat entre els homes i les dones és a les colles universitàries on les dones tenen molta més presència tant a la posició de presidència com a la de cap de colla.

Pel que fa a la nostra colla, actualment el 53% són dones. Des de l’any 2008 la presidència ha estat portada per dones i des que es va fundar la
colla un 43% de caps de colla han sigut dones. L’any 2000 ens vam convertir en la primera colla castellera en estar liderada per una cap de colla. Per tant, podem dir amb orgull que a la Colla Jove de l’Hospitalet la dona ha tingut un paper molt destacat al llarg dels anys.

«Les dones estem cansades de parlar de dones i castells, volem parlar de castells» – Mery Mañané

Mireia
Sara
Txell