Dia d’assaig CAT

Com cada dia, m’esperen les meves obligacions. Si voleu que us digui la veritat, em fa una mica de mandra. Escolto com l’estrès i la rutina copegen la finestra per fer-se pas i envair casa meva. De sobte sento com l’aire fresc m’omple de vida, acabo de recordar que avui no és pas un dia qualsevol, avui és dia d’assaig!

Corro a preparar la bossa: pantalons, camisa, mocadors, faixa… Caram, és ben bé com quan en un dia gris, fred i plujós de tardor que has oblidat el paraigua i tens tota la roba xopa, de la manera més inesperada s’obre el cel i el sol t’escalfa la cara! I és que, com més pesada es la setmana, més s’agraeix que sigui dia d’assaig.

Anar a assaig no és tan sols fer allò que ens apassiona i ens fa gaudir. Anar a assaig és veure les amistats, és compartir les nostres alegries i les nostres penes, és crear un munt de complicitats, és gaudir amb la gent que t’estimes i t’estimen.

Anar a assaig és compartir una il·lusió i unes fites comunes. Anar a assaig és un compromís no tan sols amb tothom qui forma part de la Colla, és un compromís amb l’Hospitalet per treballar dur per representar la nostra ciutat per tot el país.

Anar a assaig és una promesa per mantenir viva una cultura centenària. Anar a assaig és no oblidar tothom qui abans que nosaltres van lluitar sense defallir per tal que avui puguem cridar amb orgull que som de la Jove de l’Hospitalet.

Sovint, la gent creu que el moment més important del fet casteller són les grans actuacions i les diades castelleres, a mi però, m’agrada pensar que si quan estem a plaça els castells els fem pel públic que s’atansa a veure’ns, quan estem a assaig, cada castell, cada prova, cada espatllera, la fem en memòria de qui abans ens van precedir.

Cada aleta a assaig, és un petita lloança i, així, homenatge rere homenatge, és com arribem a plaça, amb castells treballats, ferms i segurs.
Per això, quan la mandra i el cansament són a punt d’engolir-me i fer que la comoditat del sofà de casa s’apoderi de mi, tanco els ulls i veig les cares del darrer assaig, les espatlles que van decidir que tot i estar cansades no permetrien que cap castell s’esfondrés. Així que decideixo que jo tampoc no defalliré, i avui també seré allà suant la camisa per merèixer l’escut que duem al pit.

Ara, de tornada a casa, me’n adono que demà, quan la mandra, la rutina i l’estrès copegin de bon matí altre cop la finestra de casa per apoderar-se de mi, recordaré amb la cara un xic cansada però amb un gran somriure de satisfacció, que ahir a assaig, un cop més, vaig honorar aquelles camises que ens van precedir, aquelles camises que han fet gran, la Colla Jove de l’Hospitalet.

Roger Gallifa

Rep novetats sobre l’exposició

Thank you for your message. It has been sent.
There was an error trying to send your message. Please try again later.

Tractarem les dades personals que hagis proporcionat d’acord amb la nostra política de privacitat.