Diada a plaça

Sona el despertador i mentre la voluntat intenta guanyar la mandra, tot de pensaments comencen a brollar dins el meu cap. Imatges de castells, de riures, d’abraçades…

Els rajos de sol lluiten per escolar-se pels forats de la persiana. Els records de moments viscuts inunden el meu cap que encara es troba més a prop del món oníric que del real. Torno a reviure els salts d’alegria, les ballarugues, els crits de joia…
Poso els peus a terra i mentre de manera maldestre els meus dits cerquen les sabatilles, m’envaeixen les abraçades, els moments de companyonia entre colles, els somriures i les rialles de la canalla.
Un a un, vaig fent passar els botons pels traus de la camisa. Dins meu, el so del tabal i de les gralles s’obren camí i fan que prengui consciència que avui tornarà a ser un d’aquells dies que per sempre més seran part de mi.