La Tècnica

Informació

Qualsevol intent d'exposició de les tecniques basiques de pujar I col.locar-se és una mica arriscada, tant a dalt com a baix del castell. I diem arriscada perquè qualsevol casteller veterà podria qüestionar determinades afirmacions d'acord amb un estil propi. Per aixó cal prendre's les properes explicacions com unes orientacions generals amb una certa vocació acadèmica, i amb la voluntat d'iniciar un procés en el qual cadascú ha de trobar les formes pròpies segons les seves aptituds, sense oblidar que es tracta d'una tasca d'equip.

També podem ressaltar el fet que cada colla té les seves peculiaritats, que en un moment donat podrien ser discutides llargament... com tant i tant agrada als castellers!

PUJAR DALT - La regla de les tres passes. Quan intentem pujar per I'esquena d'un company o companya bo és tenir present Ia idea d'un gat que puja a un arbre: arrapat i sense moviments brus-cos. Tindra' especial importancia el treball dels braços, que hauran d'aixecar el pes del cos.

- Preparació. Amb una má a cada espatlla del company/a amb els canells i els colzes alts; el peu dret a Ia sofraja de Ia cama dreta arrepenjant-se amb Ia part superior del peu per ajudar a I'impuls de pujar. Ben arrapat al cos.

  • 1r. pas. Impuls, el més suau possible, especialment amb els braços fins tenir-los ben estirats per sota del teu cap. Mentre es realitza aquest impuls el peu esquerre busca Ia faixa fins que l'esgarrapa amb seguretat i el genoll dret passa a descansar a I'espatlla dreta, entre el cap i Ia teva mà dreta.
  • 2n. pas. La mà dreta busca Ia mà del company/a de baix que l'ajudarà a mantenir l'estabilitat estirant el braç cap a dalt. Simultaniament, Ia mà esquerra reposarà sobre el cap mentre el peu esquerre deixa Ia faixa i es col.loca suaument a l'espatlla esquerra, ben a prop del coIl.
  • 3r. pas. Fent força sobre el cap i Ia mà dreta, incorporem el cos a poc a poc col.locant el peu dret damunt l'espatlla dreta. Deixem Ia mà dreta i ens estirem fins a posar-nos drets.

- La colocació.

Els peus han d'estar ben arrapats al coll, amb les puntes dels dits amb tendència a buscar-se I enganxats al cos. En els pilars, Ia tendencia es que els peus estiguin Ileugerament enrera; a Ia resta dels castells es a I'inrevés, Ileugerament endavant. Cadascu' ha de buscar Ia col.locació de peus segons la possible caiguda d'un castell, per la qual cosa és importantíssim que tothom que hi participi acotxi el cap per evitar lesions. Cal tenir present, doncs, que per aconseguir aquests objectius, la pinya ha de ser compacta, sense forats, i disposada a "donar pit", és a dir, espitjar si les circumstàncies ho demanen. Per aixó és important - molt important - guardar silenci: primer, per no perdre Ia concentració i,  segon, per poder escoltar les indicacions que puguin venir dels castellers o castelleres del davant o del cap de colla.

A primera vista, una pinya pot semblar una massa humana anàrquica, però no és aixi. La base d'un castell és un exemple d'arquitectura ordenada on tothom té un lloc i una funció d'acord amb les seves característiques fisiques o d'aptituds; per aquest motiu podem considerar-la Ia part més participativa i integradora, ja que permet que tothom hi trobi el seu paper.


Com en la pel.lícula basada en Un mundo feliz de Houxley, els castells saben aprofitar les característiques de cadascú per a Ia funció que millor pot desenvolupar. Per aixó ser baix, alt, gras o prim no és problema, sols cal trobar el Iloc adient.

Tot seguit us exposem les caracterísques i funcions de les posicions més bàsiques:

Baixos: són castellers d'estatura mitjana, forts i amb gran esperit de sacrifici. Sobre ells van els segons. Aguantaran a plom el pes del castell.

Crosses: són d'aIçada semblant als baixos i també han de ser sacrificats. Es col.loquen un a cada aixella del baix, Ileugerament acotxats i ben aferrats a les cintures de l'home del darrera i de l'agulla per aixecar-se si aquell els ho demana.

Home del darrera: tenen una estatura mitjana, una mica més alts que els baixos. La seva funció és evitar amb el seu pit que el baix vagi cap enrera. A més, subjecta les crosses amb les mans.

Agulles: són alts i generaIment prims. Van dins del castell encarats als baixos. Han de subjectar les cames dels segons pel davant, per evitar que s'agenollin.

Primeres mans: són alts i forts. No importa si són corpulents. Es situen rera l'home del darrera i subjecten el segon el més amunt possible. A continuació hi van arrenglerades les segones mans, les terceres...

Mans laterals: són alts i van al costat del baix. Falquen amb una cama Ia crossa i amb les mans una cama del segon perqué no es desplaci lateralment.

Daus: són alts i forts. Se situen entre dos laterals i agafen una cama de segons diferents. Eviten que els segons es desplacin lateralment. Poden fer molta força, ja que estan apalancats entre dos.